Surakartes en salsa
Per acabar, “abaloris”
Es divendres i demà dissabte tornarem a trobar als nostres fills i filles. La pregunta es: estem preparats?, qui firma per que es quedin uns dies més? qui els ha trobar a faltar realment (i encara que sembli mentida s’aixequen totes les mans de tots els pares i mares)
A part d’aquest petita brometa, anem a fer de corresponsal.
Avui les monitores tenien preparades un munt d’activitats per omplir el temps i s’han sorprès gratament quan els nois i noies s’han passat gairebé tota l’estona fent simplement uns “abaloris” ( collarets,
polseres…).
És així, monis¡¡,
La importància de la relació, de compartir una estona amb els amics, amb una cosa tant senzilla com fer polseres, és una activitat relaxada que no necessita res de complicat, simplement ganes d’estar amb algú. El quotidià com activitat. Pensem-hi, pensem-h!!!
Aquest cop la trucada ha trigat una mica més, fins a la tarda no s’han posat en contacte, i ha estat la Rosa la que rient, sempre rient, m’informava de les novetats del dia.
Demà serà un altre dia i si us plau… gaudiu-lo!!!
Bivac
Avui he parlat amb la Gemma . Trucava des de Roques Blanques i a punt d’anar a la piscina.
Aquesta nit passada era nit de “Bivac”. Van trobar l’ermita al voltant de la qual havien de dormir quan ja gairebé era fosc, però cap problema.., preparen les màrfagues, els sacs i a dormir¡¡
Però .., que és això?, ui¡, serà un avió, serà un ocell, un ós famèlic?, nooooooo.., és ………….pluja¡¡
S’han mullat una miqueta, i cap a la matinada, les nostres monitores, que tenen el que han de tenir, decideixen que potser millor tornen més aviat a la casa de colònies. Ho tenien fàcil, a una horeta de camí.
I ja sabeu, poseu una mica d’aventura en la vostra vida i aneu a fer “bivac” a la muntanya¡¡
Noticies de Roques Blanques
A la Mercè li prova això de fer d’enllaç entre les famílies i la colònia…
Avui m’ha trucat la Rosa, una de les monitores del grup Mikado i Awelè i m’ha explicat la nit que han passat al refugi (els grans estàn de ruta)
Van arribar cansats, però no esgotats. Contents del camí fet i d’aconseguir arribar al seu objectiu. Davant del refugi un gran prat per estirar-se al sol. Tenen una llar de foc per escalfar-se i a la nit… o la niiiiiiiit…!!!
El cel tot ple d’estels, de constel·lacions …., “es veien totes!!!” em diu la Rosa amb emoció.
Els nois i noies corren pels voltants del refugi tot esperant el taller de millora del refugi: resulta que no nomes fan ruta, si no que fan camp de treball¡¡
Nois, noies, això es massa per l’esperit!!! Ja ho sabeu, a gaudir del dia a dia.
- Casa de Colònies de Roques Blanques
Cercavila del casal d’estiu
Ja portem tres setmanes dels casals d’estiu i tot va molt bé. Ara cal dedicar els últims esforços per acabar les d’arrodonir la feina.
La setmana passada es va fer la festa dels casals per les famílies i va ser un èxit de participació i de gresca (més de 350 pares i mares varen compartir una tarda d’alegria amb els seus fills i els monitors y monitores)
La propera setmana tindrà lloc el cercavila.
Com ja sabeu, el Circ de la Felicitat és el Centre d’Interès dels casals i els diferents grups estan preparant cosetes per realitzar un cercavila el proper dimecres dia 23. Cada casal farà un cercavila pels carrers fins arribar a la plaça de la vila i tots junts anar al Casal de la Gent Gran.
D’aquesta manera cap a les 11 hores el nostre amic CARLES CUBERES farà una animació infantil per ballar i moure’s una miqueta. Aquesta serà la festa de cloenda del casal, encara que es continuarà treballant una setmana més.
Tots i totes que no esteu fent ara casals esteu CONVIDATS i CONVIDADES a venir i passar una estona d’allò més divertida.
Un pas de gegant
La Mercé ens envia aquest correu:
Els nostre nens i nenes ja van de ruta¡¡¡¡¡
Crec que és un gran pas de gegant per treballar amb els infants quelcom tant maco com l’esforç i el contacte real amb la natura (si plou et mulles i no tens un lloc tant segur com una casa… però aixó és bo!!!), la relació entre els mateixos nanos és diferent, més estreta, més de recolzament…
I que dir de les monis? També la relació amb els nens i nenes és diferent, hi ha més connexió, oportunitats d’aprendre coses els uns dels altres ( qui diu que els adults són els que eduquen?)
Bé, ja veieu estic encantadissima, i tot i que l’organització de la ruta depen d’una altra
entitat (ACCC), no deixa de ser UN PAS DE GEGANT per al nostre esplai.
Una abraçada a tots i totes, i sobretot a les monitores que han acceptat el repte.
